HISTÒRIA DE L'ART

Professor: Xesco Ramos

Curs 2019-2020

”La Verge i el Nen amb Santa Anna i Sant Joan Baptista” (1501) de LEONARDO DA VINCI: També és conegut com “El cartró de Burlington House”. Es troba a la National Gallery de Londres. Mesura 1,42 m x 1,04 m i està fet sobre paper amb tisa negra i blanc d’Espanya que en castellà vol dir albayalde. No es va utilitzar mai perquè no està punxat ni resseguit. GIORGIO VASARI va dir d’aquesta obra que va provocar tal admiració que “homes i dones, joves i vells anaven a veure-la com si estiguessin en un gran festival”.

És un cartró a mida natural que havia de ser traspassat a oli sobre fusta però mai es va realitzar. Hi ha un estudi previ d’aquest cartró el que evidencia un gran interès per fer aquesta obra que no sabem perquè no es va rematar.

De nou estem davant d’una composició piramidal complexa amb Santa Anna al darrera que suporta als seus genolls el pes de la seva filla Santa Maria que està sostenint a Jesús que alhora es gira per beneir al seu cosí. Destaca el joc de mirades molt dolça entre ells: la mirada plena de sentiment de Santa Anna a la Verge com prefigurant el patiment de la seva filla, molt bella i majestuosa, però també la contemplació maternal d’aquesta al seu fill i per extensió a Sant Joanet. Els personatges sembla que surten d’un tronc policèntric suggerent. Santa Anna, fa un enigmàtic gest amb el dit índex com assenyalant al cel i que ja hem vist al Sant Sopar i que veurem repetit en les obres finals de l’artista: no sabem si indica al cel, al Pare celestial o suggereix que hi ha sentiments i pensaments que queden més enllà de la comprensió humana. El paisatge no està gairebé esbossat. La monumentalitat de les figures provenen de l’estil ja conformat al “Sant Sopar” amb certes influències de l’escultura clàssica. 

16.”Discòbol” (460-455 a.C.) de MIRÓ: Era un bronze original conservat en còpia romana de marbre al Museu Nacional de Roma i coneguda com “Discòbol Lancelotti”, encara que hi ha altres d’aquest model al British Museum.

A MIRÓ li agradava fer moltes escultures d’atletes de les quals solament tenim aquesta i les seves descripcions que existeixen gràcies a PLINI EL VELL o en el cas d’aquesta peça, gràcies a QUINTILIÀ. En aquest cas és un d’ells que està en el moment previ del llançament del disc, amb un cos representat en ple esplendor i màxima tensió encara que l’esforç no es reflecteix a la cara. La torsió del cors es vigorosa, harmoniosa i delicada, amb un cert balanceig del cos necessari per impulsar el disc.

S’ha dit que MIRÓ és antiquat envers POLICLET però el veiem molt interessat pel moviment i no representa als seus esportistes amb frontalitat. Fins ara, havíem vist moviments bidimensionals com els de les meduses gorgones o de les nikai que tenien una manera convencional de representació que ens indicava que estaven en moviment. Amb MIRÓ es va produir una recerca del moviment precís prou realista. Un moviment vinculat a un tipus de dansa anomenada rhytmos, que en català es podria traduir com a “forma” o “pausa” i seria trobar el moment precís en un d’aquests punts culminants com si d’un pèndol es tractés. No es busca l’anècdota sinó la idea.

Hi ha qui interpreta que no és la figura d’un atleta sinó que es tracta de l’estimat d’Apol·lo, l’heroi Hyakinthos, que va matar-lo involuntàriament al llençar un disc.

 

MIRÓ: Sabem que va estar actiu entre 480-440 a.C. i que era natural d’Elèuteras, a la zona de la Beòcia. El seu mestre va ser AGÈLADES D’ARGOS. Va destacar en l’escultura en bronze i sobretot en la representació d’atletes. Un format que va revolucionar a l’introduir una major audàcia en la posició i un ritme més perfecte vinculant totes les parts del cos. Va perfeccionar el moviment i va captar la seva espontaneïtat, amb gran realisme i tensió, però que no va saber transmetre a la cara ja que aquestes no reflectien les emocions de la ment. També va representar animals amb gran realisme i segons PLINI EL VELL va esculpir una vedella i un gos. En aquesta línia més zoomorfa destacar aquest bust que representa al minotaure d’un grup presidit per Teseu lluitant amb aquest ésser mitològic que formava part d’una font atenenca de m.s.V a.C. que estava a l’Acròpoli i que es creu que va fer ell.

”Palau Güell” (1886-1888) d’ANTONI GAUDÍ: Poc temps desprès d’aquesta obra, GAUDÍ va rebre un nou encàrrec del seu mecenes: la residència familiar d’EUSEBI GÜELL. Es troba al carrer Nou de la Rambla, 5 de Barcelona i estava a tocar amb la seva habitual residència de La Rambla, 35-37 i amb la qual es va enllaçar internament amb un passadís.

Va ser una de les obres més importants d’aquell primer moment i va fer més de 25 traces per la façana.

La intenció era guanyar en grandària i espectacularitat al Palau Moja que en aquells moments estava habitat pel seu cunyat CLAUDI LÓPEZ i segon Marquès de Comillas. Va tenir la col·laboració de FRANCESC BERENGUER, un dels seus col·laboradors més fidels. És una de les obres més complexes per tot allò que va voler experimentar i que va introduir. Contrasta l’ordenada imatge funcional de la façana amb la complexitat distributiva de l’interior.

En aquesta obra veiem una gran influència de les formes mudèjars però és molt important la recerca medieval que va aconseguir sobretot en la monumentalitat que va emprar en el conjunt evocant els magnífics palaus gòtics del carrer Montcada. En aquesta obra l’arquitecte va culminar les seves recerques orientalitzants encara que mai les va oblidar del tot. Per fer aquesta construcció va contar amb artesans ja habituals a les seves obres: el forjador JOAN OÑÓS, el mestre d’obra AGUSTÍ MASSIP, els marbristes GERMANS VENTURA, els ebenistes EUDALD PUNTÍ i ANTONI OLIVA, els vitralls i el mobiliari de FRANCESC VIDAL i les pintures d’ALEIX CLAPÈS, RAMON TUSQUETS i ALEXANDRE DE RIQUER. Aquí ja podríem parlar d’esplendor de les arts aplicades i decoratives que cada cop tenien més importància en la vessant arquitectònica.

El gran problema del palau, de 7 plantes si comptem les cavallerisses però 3 plantes marcades, va ser l’estretor del carrer el que impedeix tenir un bon angle de visió de la façana. Té una entrada amb dos enormes arcs parabòlics i sumptuoses reixes calades de ferro forjat, on estava la cotxera, la porteria i altres estances del servei.

Aquestes estaven pensades per l’accés en cavall o en carruatges, havent al soterrani cavallerisses pels equins, amb la novetat de la rampa helicoïdal que donava accés a ells.

Al mainell trobem també en ferro l’escut de la ciutat de Barcelona assentada sobre una base floral i a sobre un elm amb un au fènix envoltada per cintes entortolligades que representen el foc, símbol de la Renaixença, obra de JOAN OÑÓS. A sobre de les dues portes, que permeten veure de dins cap a fora però no a la inversa, conté l’escut dels GÜELL amb una “G” entortolligada amb una lira feta de formes vegetals en honor al gust per la música de la família. El material de construcció era pedra del Garraf on la família GÜELL tenia les seves bodegues obra també dissenyada pel propi GAUDÍ.

A la façana, desprès de la portalada doble, destaca la tribuna sustentada del 21 mènsules inferiors i 12 superiors i tancament de portes metàl·liques, amb una solució d’arcs i columnes amb capitells hiperbòlics a l’interior, un estil que no havia utilitzat fins el moment GAUDÍ. Les mènsules superiors fan d’ampit per les finestres del segon pis. El tercer i la part de les golfes queden resoltes amb unes senzilles finestres rectangulars sense decorar amb encoixinat de pedra picada. Tot queda rematat per una mena de merlets i al bell mig trobem l’any de finalització de l’obra, 1888, amb una grafia que sembla un cabdell de llana.

La façana posterior és totalment de pedra treballada amb punxó. Te dos nivells: una gran tribuna fins el pis noble en forma de persiana però amb decoracions ondulades en ceràmica vidriada i una banda superior que ocupa el segon i el tercer pis amb una mena de balcó de forja i fusta que fa d’umbracle i que continua de la tribuna inferior. A la banda esquerra està l’edifici del servei fet amb maó vist i d’una gran racionalitat estètica.

Al terrat GAUDÍ va començar a desenvolupar les seves xemeneies no com un element funcional molest sinó amb un gran caràcter propi decoratiu que va tenir la seva culminació a la Casa Milà. Hi ha un total de 20 xemeneies amb diverses formes geomètriques i recobertes amb ceràmica vidriada molt acolorida, moltes d’elles restaurades amb motiu de les Olimpíades de 1992. Destaca l’agulla rematada amb una rosa dels vents, un rat penat i una creu grega que està recolzada a la cúpula central vidriada del saló principal.

S’accedeix a l’escala noble que dóna accés a les estances principals entre el despatx del comte i salons de recepció de convidats, en forma d’entresòl.

El rebedor de la casa, ubicat al primer pis, té una alçada de tres pisos. No és un espai massa gran però l’ús de columnes col·locades de manera molt encertada va donar sensació de grandesa. És el nucli de l’edifici ja que al seu voltant estan les principals estances. Té una coberta cupulada d’influència bizantina. Un espai estudiat, com era normal en GAUDÍ, perquè els raigs solars penetressin per tots els espais possibles. Al costat de la profusió decorativa del conjunt i les policromies dóna la sensació de ser un bosc de colors.

Destaca la capella  amb pintures dels 12 apòstols signades per ALEIX CLAPÈS. Al gran saló trobem un bust d’un dels GÜELL fet per ROSSEND NOBAS.

Al segon pis estan els dormitoris decorats amb diversos cicles pictòrics i una xemeneia amb un mosaic d’ALEXANDRE DE RIQUER a sobre d’una xemeneia.

A la tercera planta trobem les habitacions del servei i les golfes per sobre.

Tot l’interior està decorat amb gran profusió, basat en les formes mudèjars, àrabs i bizantines amb sostres policromats en fusta i ferro i un excel·lent treball en la forja no solament en les balconades interiors sinó en les pròpies portes de les estances. Va estudiar, a banda de la seva obsessió per la bona il·luminació, els elements higienistes de la ventilació i l’aïllament acústic de l’exterior.

Destacar la gran bellesa del “Saló de Confiança” o espai de recepció d’aquells amics  més íntims.

Quant al mobiliari destacar la profusió de mobles estil imperi a la planta noble.

En altres comença a fer-se visible en la seva evolució el coeup de fouet com aquesta chais-longue o la modernitat de certes peces dissenyades per GAUDÍ com el gairebé abstracte tocador  que va fer especialment per les habitacions de la senyora GÜELL.

Va ser una obra inaugurada el 1888 perquè pogués ser visitada de cara a l’Exposició Universal. Al palau va viure EUSEBI GÜELL fins la seva mort el 1918 i el 1944 la Diputació de Barcelona el va comprar, ja que un multimilionari nordamericà va voler adquirir-lo per emportar-se’l pedra a pedra als Estats Units. 

Curs 2017-2018 

Us avancem els temes a tractar a la classe d'història de l'art impartida per el professor Xesco Ramos al primer trimestre!: 

ART DEL SEGLE XIX: VAN GOGH, GAUGUIN I CÉZANNE.

1ª SESSIÓ: 2 d’Octubre: Presentació del curs. Característiques del postimpressionisme. Vincent van Gogh (I): presentació biogràfica i primeres obres i dibuixos. “Dolor”.

2ª SESSIÓ: 9 d’Octubre: Vincent van Gogh (II): etapa holandesa: Nuenen i Ambers. “Els menjadors de patates” i “Natura morta amb Bíblia”.

3ª SESSIÓ: 16 d’Octubre: Vincent van Gogh (III): primera etapa parisenca: “Retrat de Pére Tanguy”. Asnières i Arlès. “Cafè de nit”. Els autoretrats.

4ª SESSIÓ: 23 d’Octubre: Vincent van Gogh (IV): sojorn a Arlès amb Paul Gauguin: “La casa groga”, “L’habitació”. La sèrie dels gira-sols. El manicomi: “Els lliris”.

5ª SESSIÓ: 30 d’Octubre: Vincent van Gogh (V): període de malaltia mental: la sèrie de “Els xiprers”. “La nit estelada”. La inspiració de Millet. Sojorn a Auvers-sur Oise: “Retrat del doctor Gachet” i “Camp de blat amb corbs”.

6ª SESSIÓ: 6 de Novembre: Paul Gauguin (I): presentació biogràfica. Primeres obres. L’estança a Ruan i primer viatge a Pont-Aven: “Ruan: les teulades blaves” i “Les bugaderes de Pont-Aven”.

7ª SESSIÓ: 13 de Novembre: Paul Gauguin (II): fugida a Martinica: “A vora de la llacuna”. El període bretó: “La visió desprès del sermó”. Sojorn a Arlès amb Vincent van Gogh: “Els arbres blaus”.

8ª SESSIÓ: 20 de Novembre: Paul Gauguin (III): segon viatge a Pont-Aven: “El Crist groc”, “La bella Àngela”. L’enyorança del Carib: “La pèrdua de la virginitat”. Viatge i sojorn a Tahití: “Dones de Tahití a la platja”.

9ª SESSIÓ: 27 de Novembre: Paul Gauguin (IV): les obres mestres del seu període a Tahití.

Programació del curs 2015-2016

ART DEL SEGLE XIX (III): FRANCISCO DE GOYA I LA PINTURA

ROMÀNTICA EUROPEA (1750-1830)

Història de l’Art - Curs 2015-2016 -1er. trimestre

1ª SESSIÓ: 5 d’Octubre: Presentació del curs. Marc històric. La pintura espanyola en l’epoca de Goya. Francisco de Goya (I): l’etapa de joventut a Saragossa (1746-1774): el coret de la Basílica del Pilar i la Cartoixa d’Aula Dei.

Día 12 d’Octubre: Dia del Pilar

2ª SESSIÓ: 19 d’Octubre: Francisco de Goya (II): Goya a Madrid (1775-1792): les sèries de cartrons de la Fàbrica Reial de Tapissos de Santa Bàrbara: “El para-sol”, “El ninot”, “La gallina cega”. Retorn a Saragossa: “Regina Martyrum”.

3ª SESSIÓ: 26 d’Octubre: Francisco de Goya (III): Els primers retrats reials i aristocràtics (1792-1797): les “majas”. Bruixeria i religió: “L’aquelarre” i els frescos de l’ermita de Sant Antoni de la Florida.

4ª SESSIÓ: 2 de Novembre: Francisco de Goya (IV): “Los Caprichos” (1792-1799). Els retrats oficials de la Cort (1799-1808): “La família de Carles IV”.

5ª SESSIÓ: 9 de Novembre: Francisco de Goya (V): La Guerra de la Independència Espanyola (1808-1814): “Los Desastres” i les pintures bèl·liques del 2 i del 3 de maig. La Restauració borbònica i la crítica il·lustrada.

6ª SESSIÓ: 16 de Novembre: Francisco de Goya (VI): “La Tauromaquia” i “Los Disparates” (1815-1820). Les pintures negres (I) (1820-1824).

7ª SESSIÓ: 23 de Novembre: Francisco de Goya (VII): “El colós”. Goya a Burdeos (1824-1828): “La lletera de Burdeus”. Gènesi del romanticisme. Introducció a la pintura romàntica europea. Pintura romàntica francesa (I): Théodore Géricault (I).

8ª SESSIÓ: 30 de Novembre: Pintura romàntica francesa (II): Théodore Géricault (II). Eugéne Delacroix (I).

9ª SESSIÓ: 7 de Desembre: Pintura romàntica francesa (III): Eugéne Delacroix (II). Théodore Chassériau i Thomas Couture.

10ª SESSIÓ: 14 de Desembre: Pintura romàntica alemanya (I): Introducció. Caspar David Friedrich.

11ª SESSIÓ: 21 de Desembre: Pintura romàntica alemanya (II): Philipp Otto Runge. Els natzarens: Franz Pforr, Friedrich Overbeck, Peter von Cornelius, Wilhelm von Schadow, Philipp Veit,

PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA:

ART DEL SEGLE XIX (I): EL NEOCLASSICISME (1770-1830)

Xesco Ramos

Història de l’Art - Curs 2014-2015 -3er. trimestre

Día 6 d’Abril: Dilluns de Pàsqua: festiu

1ª SESSIÓ: 13 d’Abril: Presentació del curs. Introducció a l’academicisme. El Saló de l’Acadèmia i el mercat de l’art. Gènesi del neoclassicisme.

2ª SESSIÓ: 20 d’Abril: Arquitectura neoclàssica francesa (I): els utòpics Claude-Nicolas Ledoux i Etienne-Louis Boullée. Transició arquitectònica del barroc al neoclassicisme.

3ª SESSIÓ: 27 d’Abril: Arquitectura neoclàssica francesa (II): La Via Triomfal de París: la Columna Vendôme, la Madeleine, l’Arc de Triomf. Arquitectura neoclàssica anglesa (I): James Stuart, Robert Adam, Sir John Soane.

4ª SESSIÓ: 4 de Maig: Arquitectura neoclàssica anglesa (II): John Nash, Sir Robert Smirke. Arquitectura neoclàssica alemanya: la Porta de Brandemburg. Karl Friedrich Schinkel, Leo von Klenze. Arquitectura neoclàssica europea: Itàlia, Finlàndia, Rússia i Estats Units.

5ª SESSIÓ PRÀCTICA: 7 de Maig: “L’arquitectura i l’escultura acadèmica, neoclàssica i romàntica”.

Sortida des dels Porxos d’en Xifrè (Restaurant 7 Portes). Horari: 16:30 h. Itinerari:

- Plaça Pla de Palau: Porxos d’en Xifrè, Duana Vella, La Llotja i Font del Geni Català.

- Plaça Duc de Medinacelli.

- Monument a Colom i edificis annexos.

- Passatge Bacardí i Plaça Reial.

- Plaça Sant Jaume i l’eix transversal.

- Façana neoclàssica de l’Ajuntament de Barcelona.

6ª SESSIÓ: 11 de Maig: Pintura neoclàssica francesa (I): introducció i característiques. Jacques-Louis David (I).

7ª SESSIÓ: 18 de Maig: Pintura neoclàssica francesa (II): Jacques-Louis David (II).

Dia 25 de Maig: Segona Pàsqua: festiu

8ª SESSIÓ: 1 de Juny: Pintura neoclàssica francesa (III): Jacques-Louis David (III), François-Pascal Gérard, Elisabeth Vigée-Lebrun, Jean-Baptiste Regnault, Guillaume-Guillon Lèthiere, Antoine-Jean Gros.

9ª SESSIÓ: 8 de Juny: Pintura neoclàssica francesa (IV): Jean-Auguste-Dominique Ingres.

10ª SESSIÓ: 15 de Juny: Pintura neoclàssica francesa (V): Pierre-Paul Proud’hon. Pintura neoclàssica europea: Alemanya, Anglaterra, Itàlia, Estats Units. Escultura neoclàssica (I): introducció. Jean-Antoine Houdon, Johan Tobias Sergel.

11ª SESSIÓ: 22 de Juny: Escultura neoclàssica (II): Antonio Canova, Bertel Thorvaldsen, Johan Gottfried Schadow, Franz Xaver Messerschmidt.

1ª SESSIÓ: 6 d’Octubre: Presentació del curs. Introducció a la Grècia clàssica. El temple de Zeus a Olímpia. L’Acròpolis d’Atenes.

2ª SESSIÓ: 13 d’Octubre: El Partenó. Els Propileus. El temple d’Atenea Niké. L’Erecteion.

3ª SESSIÓ: 20 d’Octubre: L’arquitectura clàssica del s.IV a.C. Els tholoi i els monuments commemoratius. Introducció a l’estatuària clàssica. L’escultura en bronze i crisoelefantina.

4ª SESSIÓ: 27 d’Octubre: L’escultura clàssica del ss.V-IV a.C.: Miró i Policlet: el Discòbol, el Dorífor, el Diadumenos. Praxiteles (I): el Sauròcton.

5ª SESSIÓ: 3 de Novembre: Praxiteles (II): la Venus d’Arlés, l’Afrodita de Cnido. La ceràmica dels ss.V-IV a.C. Introducció a la Grècia hel·lenística.

6ª SESSIÓ: 10 de Novembre: Urbanisme i arquitectura hel·lenística dels ss.III-II a.C: temples, santuaris, acròpolis i àgores. Les noves formes arquitectòniques: teatres i mausoleus.

7ª SESSIÓ: 17 de Novembre: El retrat a l’escultura grega i l’època d’Alexandre Magne. La primera escultura hel·lenística: Escopes i Lisip (I): la Mènade Furiosa i els “draps mullats”.

8ª SESSIÓ: 24 de Novembre: Lisip (II): l’Apoxiòmenos, l’Heracles Farnesi, la tiké d’Antiòquia. L’Escola de Pèrgam: els gàlates, el Faune Barberini i l’Altar de Pèrgam.

9ª SESSIÓ: 1 de Desembre: El “barroc” hel·lenístic: l’Escola d’Atenes i l’Escola de Rodes: l’Hermafrodita Borghese, el Tors Belvedere, la Venus de Milo, la Victòria de Samotràcia, el Laoocont.

Dia 8 de Desembre: festivitat de la Immaculada Concepció

10ª SESSIÓ: 15 de Desembre: La pintura hel·lenística: mosaics, tombes i pintures murals. La Vil·la dels Misteris.

BIBLIOGRAFIA:

POLLITT, J.

RESUM D’OBRES: ART MODERNISTA (1860-1920)

Història de l’Art - Curs 2013-2014 -2on. trimestre    

    

 1.ARQUITECTURA MODERNISTA:  

1.1.LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER (1850-1923):  

- “Panteó Anselm Clavé” (1874): Cementiri de Poble Nou. - ”Institucions Provincials d’Instrucció Pública de Barcelona” (1877-1882) amb JOSEP VILASECA: No construït. - ”Editorial Montaner i Simó” (1879-1885): C/ Aragó, 255 (Barcelona). - “Font dels Tres Caños” (1889): Comillas (Cantabria). - “Cementiri de Comillas” (1893): Comillas (Cantabria). - ”Palau Ramon Montaner” (1891-1896) amb JOSEP DOMÈNECH I ESTAPÀ: C/ Mallorca, 278 (Barcelona). - ”Casa Roura” (1891-1892): Riera de Sant Domènech, 1 (Canet de Mar). - ”Casa Thomas” (1895-1898): C/ Mallorca, 293 (Barcelona). - ”Casa Navàs” (1901-1908): Pl. Mercadal, 5 (Reus). - ”Fonda Espanya” (1902-1903): C/ Sant Pau, 9 (Barcelona). - ”Casa Lleó Morera” (1902-1905): Pg. de Gràcia, 35 (Barcelona). - ”Palau de la Música Catalana” (1905-1908): C/ Sant Pere més Alt (Barcelona). - ”Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau” (1902-1930) amb PERE DOMÈNECH I ROURA: C/ Sant Antoni Maria Claret, 167 (Barcelona). - ”Casa Fuster” (1908-1911) amb PERE DOMÈNECH I ROURA: Pg. de Gràcia, 132 (Barcelona).   

1.2.ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-1926):  

- “Fanals de la Plaça Reial i de la Plaça Pla de Palau” (1878): Pl. Reial / Pl. Pla de Palau (Barcelona) - ”Quioscos Girossi” (1878): No construït. - ”Cooperativa Obrera Mataronense” (1878-1883): C/ Argentona, 55-57 (Barcelona). - ”Casa Vicens” (1883-1888): C/ Carolines, 24 (Barcelona). - ”El Capritxo” (1883-1885): Comillas (Santander). - ”Pavellons Güell” (1884-1887): Avda. Pedralbes, 7 (Barcelona). - ”Palau Güell” (1886-1888): C/ Nou de la Rambla, 5 (Barcelona). - “Col·legi de les Teresianes” (1887-1889): C/ Ganduxer, 85 (Barcelona). - ”Palau Episcopal d’Astorga” (1889-1913): Astorga (Lleó). - ”Casa dels Botines” (1891-1894): Pl. Sant Marcel, 1 (Lleó). - ”Celler Güell” (1895-1901): C-246, km. 24,5 (Garraf). - ”Casa Calvet” (1898-1900): C/ Casp, 48 (Barcelona). - ”Casa Batlló” (1905-1907): Pg. de Gràcia, 43 (Barcelona). - ”Casa Milà” (1906-1910): C/ Provença, 261-265 (Barcelona). - “Park Güell” (1900-1914): C/ Olot, s/n (Barcelona). - ”Colònia Güell” (1908-1915): A Santa Coloma de Cervelló (Barcelona). - ”Temple Expiatori de la Sagrada Família” (1882-?): C/ Mallorca, 401 (Barcelona).       

  

2.ESCULTURA REALISTA, MODERNISTA I POSTMODERNISTA:  

2.1.AGAPIT VALLMITJANA (1830-1905):  

- ”La reina Isabel II presentant al seu fill” (1860): Al Palau Reial de Pedralbes (Barcelona). - ”Crist jacent” (c.1866): Al Casón del Buen Retiro (Madrid). - ”Monument eqüestre de Jaume I el Conqueridor” (1866-1891): Als Jardins del Parterre (València).   

2.2.VENANCI VALLMITJANA (1828-1919):  

- ”La bellesa dominant la força” (1881): Al Museu del Prado (Madrid). - ”Retrat del banquer Evarist Arnús” (c.1885): Al Museu Comarcal de Mataró (Barcelona).   

2.3.ANDREU ALEU (1829-1900):  

- ”Sant Jordi matant el drac” (1856-1872): A la façana de la Generalitat de Catalunya (Barcelona).   

2.4.JERONI SUÑOL (1839-1902):  

- ”Dant pensatiu” (1864): Al MNAC (Barcelona).   

2.5.JOAN ROIG I SOLÉ (1835-1918):  

- ”La dama del paraigües” (1884): Al Zoo (Barcelona).   

2.6.ROSSEND NOBAS (1849-1891):  

- ”Torero ferit” (1871): Al MNAC (Barcelona). - ”Monument a Rafael Casanova” (1888): A la Ronda Sant Pere cantonada C/ Ali Bei (Barcelona).   

2.7.JOSEP REYNÈS (1850-1926):  

- “Monument de l’almirall Roger de Llúria” (1885): Al Pg. Lluís Companys (Barcelona). - “Gerro dels nens” (1893): Al Parc de la Ciutadella (Barcelona).   

2.8.MANUEL FUXÀ (1850-1927):  

- “Monument a Rius i Taulet” (1897-1901): Al Pg. Lluís Companys (Barcelona).   

  

2.9.ENRIC CLARASSÓ (1857-1941):  

- ”Oració” (1891): Al Museu Victor Balaguer de Vilanova i la Geltrú (Barcelona). - ”El forjador” (1894): Al Cau Ferrat de Sitges (Barcelona). - ”Memento homo” (1899): Al Cementiri de Montjuïc (Barcelona). - ”Eva” (1904): Al MNAC (Barcelona). - ”Monument a Jaume I el Conqueridor” (1916-1927): A la Plaça Espanya de Palma de Mallorca (Mallorca).   

2.10.EUSEBI ARNAU (1863-1933):  

- “Bust de matrona representant Barcelona” (1897): Col·lecció particular. - “La lactància” (1910): A la Casa de la Lactància (Barcelona). - “Monument a Pau Gil” (1920): A l’Hospital de Sant Pau (Barcelona).   

2.11.MIQUEL BLAY (1866-1936):  

- “Els primers freds” (1891-1892): Al MNAC (Barcelona). - “Dona i flors” (1899): Al MNAC (Barcelona). - “Pensativa” (1900): Al MNAC (Barcelona). - “Perseguint la il·lusió” (1902): Al MNAC (Barcelona). - “Eclosió” (1905): Al MNAC (Barcelona). - “La cançó popular” (1909): Al xamfrà del Palau de la Música Catalana (Barcelona).   

2.12.JOSEP LLIMONA (1869-1934):  

- “Estàtua eqüestre de Ramon Berenguer III” (2) (1880): A la Plaça Ramon Berenguer III (Barcelona). - “Modèstia” (1891): Al MNAC (Barcelona). - “Àngel exterminador” (1895): Al MANC (Barcelona). - “La primera comunió” (1897): Al MNAC (Barcelona). - “Desconsol” (1903): Al MNAC (Barcelona). - ”Monument al Doctor Robert” (1903-1910): A la Plaça Tetuan (Barcelona).   

2.13.CARLES MANI (1866-1911):  

- “El tafaner” (1892): Desapareguda. - “Retrat de la nena Maria Canyellas” (2) (1895): Col·lecció particular. - ”Els degenerats” (1901-1906): A la Casa-Museu Gaudí del Park Güell (Barcelona).   

2.14.EMILI FONTBONA (1879-1938):  

- “Dona d’Amposta” (1902): Al Museu Marès (Barcelona). - “Mariner de Tarragona” (1902): Al Museu Marès (Barcelona).    

- “Cap de faune” (1905): Col·lecció particular.   

2.15.PAU GARGALLO (1881-1934):  

- “Leda” (1903): Al Museu Pau Gargallo (Saragossa). - “La bèstia de l’home” (1904): Al Museu Pau Gargallo (Saragossa). - “Petita màscara amb floc” (1907): Al Museu Pau Gargallo (Saragossa). - “Retrat de Picasso” (1913): Al Museu Pau Gargallo (Saragossa). - “Retrat d’Àngel Fernàndez de Soto” (1920): Al Museu Pau Gargallo (Saragossa). - “Petit mariner amb pipa” (1922): Al Museu Pau Gargallo (Saragossa). - “Banyista” (1924): Al Museu Pau Gargallo (Saragossa). - “Màscara de star I” (1926-1927): Al Museu Pau Gargallo (Saragossa). - “Salutació olímpica” (1928): Al Museu Pau Gargallo (Saragossa). - “Màscara de Kiki de Montparnasse” (1928-1929): Al Museu Pau Gargallo (Saragossa). - “Gran arlequí” (1932): Al Museu Pau Gargallo (Saragossa). - “Gran profeta” (1933): Al Museu Pau Gargallo (Saragossa). - “Silueta de noi” (1934): Al Museu Pau Gargallo (Saragossa).   

2.16.OBRES CONJUNTES (DIVERSOS ESCULTORS):  

- ”Monument a Colom” (1883-1888) de RAFAEL ATCHÉ, MANUEL FUXÀ, ROSSEND NOBAS, PERE CARBONELL, LLUÍS FERRERI, EDUARD BAPTISTA ALENTORN, JOSEP GAMOT (ET AL.): A la Plaça Portal de la Pau (Barcelona). - “Monument a Antonio Lòpez, primer marquès de Comillas” (1884) de VENANCI VALLMITJANA, LLUÍS PUIGGENER, FRANCESC PAGÈS, JOAN ROIG I SOLÉ i ROSSEND NOBAS : A la Plaça Antoni Lòpez (Barcelona).                      

  

3.PINTURA REALISTA, MODERNISTA, SIMBOLISTA I POSTMODERNISTA:  

3.1.ANTONI CABA (1830-1905):   

- ”Retrat de Lluïsa Dulce i Tresserra, marquesa de Castelflorite” (1880): Al MNAC (Barcelona). - ”Retrat de la Reina Maria Cristina d’Habsburg-Lorena i el seu fill Alfons XIII” (1890): A l’Escola de la Llotja (Barcelona).   

3.2.PERE BORRELL DEL CASO (1835-1910):   

- ”Fugint de la crítica” (1874): A la Col·lecció Banc d’Espanya (Madrid). - ”Raïm penjat del marc” (1880): A la Col·lecció Banc d’Espanya (Madrid). - ”Dues nenes rient” (1880): Al Museu del Modernisme Català (Barcelona).   

3.3.RAMON MARTÍ ALSINA (1826-1894):   

- ”L’últim dia de Numància” (1858): Al Casón del Buen Retiro (Madrid). - ”Ruïnes de l’església del Sant Sepulcre” (1862): Al MNAC (Barcelona). - ”El gran dia de Girona” (1863): Al MNAC (Barcelona). - ”El sometent del Bruc: episodi de la Guerra del Francès: 1808” (1866): A l’Escola de la Llotja (Barcelona). - ”El Born vell” (1866): Al MNAC (Barcelona). - ”La migdiada” (1884): Al MNAC (Barcelona). - ”La companyia de Santa Bàrbara” (1891): Al MNAC (Barcelona).   

3.4.SIMÓ GÒMEZ (1845-1880):   

- “Penediment de Judes” (1874): ? - “Retrat de dona” (1873): Al MNAC (Barcelona). - ”Retrat de Francesc Vidal” (1875): Al MNAC (Barcelona).   

3.5.MARIÀ FORTUNY (1838-1874):   

- ”Berenguer III clavant l’ensenya de Barcelona a la torre del castell de Fòs” (1857): Al Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona). - “L’odalisca” (1861): Al MNAC (Barcelona). - ”La batalla de Tetuan” (1863-1875): Al MNAC (Barcelona). - ”La batalla de Wad-Ras” (1863): Al Casón del Buen Retiro (Madrid). - ”La vicaria” (1870): Al MNAC (Barcelona). - ”El venedor de tapissos” (1870): Al Museu de Montserrat (Barcelona). - ”La matança dels Abencerrajos” (1870): Al MNAC (Barcelona). - ”Músics àrabs” (1871-1872): Al Museu Fortuny (Venècia). - ”Paisatge de Granada” (1871): Al MNAC (Barcelona).   

 3.6.FRANCESC MASRIERA (1842-1902):   

- ”Hivern de 1882” (1882): Al MNAC (Barcelona).   

3.7.ROMÀ RIBERA (1849-1935):   

- ”Dona amb antifaç” (1887): Al Museu d’Art de Girona (Girona). - ”Epíleg d’un ball de màscares” (1891): Al MNAC (Barcelona).   

3.8.FRANCESC MIRALLES (1848-1901):   

- ”Primavera” (1896): Al MNAC (Barcelona).   

3.9.JOAN PLANELLA (1849-1910):   

- ”La nena obrera” (1882): Col·lecció partiular (Barcelona). - “La petita obrera” (1885): Al MNAC (Barcelona).   

3.10.JOAQUIM VAYREDA (1843-1894):   

- ”Tarda de Divendres Sant a Olot” (1871): Al Museu d’Art Modern d’Olot (Girona). - ”Recança” (1876): Al MNAC (Barcelona). - ”La sega” (1881): Al MNAC (Barcelona).   

3.11.MARIÀ VAYREDA (1853-1903):   

- ”Viàtic a la muntanya” (1887): Al MNAC (Barcelona).   

3.12.JOSEP BERGA (1837-1914):   

- “Caçant un niu” (1880): Col·lecció particular. - “Aplec” (1886): Al Museu de Montserrat (Barcelona).   

3.13.MODEST URGELL (1839-1919):   

- ”Toc d’oració” (1876): Al MNAC (Barcelona). - ”Paisatge” (1885): Al MNAC (Barcelona).   

3.14.ARCADI MAS I FONDEVILA (1852-1934):   

- ”Platja de pescadors” (1880): Al Museu Maricel de Sitges (Barcelona). - ”Processó del Corpus a Sitges” (1887): Al Museu Maricel de Sitges (Barcelona). 

 3.15.JOAN ROIG I SOLER (1852-1909):   

- ”Sitges 1” (1882): Al Museu Maricel de Sitges (Barcelona). - ”Platja de Vilanova” (1882): Al MNAC (Barcelona). - ”Estació de Sitges” (1882): Al MNAC (Barcelona).   

3.16.JOAQUIM DE MIRÓ I ARGENTER (1849-1914):   

- ”Platja de Sitges” (c.1885): A la Biblioteca Victor Balaguer de Vilanova i la Geltrú (Barcelona).   

3.17.SANTIAGO RUSIÑOL (1861-1931):   

- ”Faust” (1880): Col·lecció Particular (Barcelona). - ”El ferrer” (1889): Col·lecció Particular (Barcelona). - ”Retrat de Miquel Utrillo” (1889-1890): Al MNAC (Barcelona). - ”Jardí de Montmartre” (1890): Al MNAC (Barcelona). - ”El gran ball” (1891): Col·lecció Masaveu (Barcelona). - ”El pati blau” (1892): Al Museu Maricel de Sitges (Barcelona). - ”Interior d’un cafè” (1892): Al Museu d’Art de Filadèlfia (Estats Units). - ”Novel·la romàntica” (1894): Al MNAC (Barcelona). - ”Figura femenina” (1894): Al MNAC (Barcelona). - ”La morfina” (1894): Al Cau Ferrat de Sitges (Barcelona). - ”Una romança” (1894): Al MNAC (Barcelona). - ”La riallera” (1894): Al MNAC (Barcelona). - ”L’art total: la pintura, la música i la poesia” (1894-1895): Al Cau Ferrat de Sitges (Barcelona). - ”Passeig místic” (1896): Col·lecció Particular (Barcelona). - ”Jardí de les Elegies a Son Moragues” (1903): Col·lecció Particular (Barcelona). - ”Jardí d’Aranjuez” (1907): Al Museu Thyssen Bornemisza (Madrid).   

3.18.RAMON CASAS (1866-1932):   

- ”Cursa de braus” (1884): Al Museu de Montserrat (Barcelona). - ”Retrat d’Elisa Casas” (1889): Col·lecció Particular (Barcelona). - ”Retrat de les senyoretes N.N.” (1890): Col·lecció Particular (Barcelona). - ”Plein air” (1890-1891): Al MNAC (Barcelona). - ”Ball del Moulin de la Galette” (1890-1891): Al Cau Ferrat de Sitges (Barcelona). - ”La Madeleine” (1892): Al Museu de Montserrat (Barcelona). - ”Nu femení” (1894): Al MNAC (Barcelona). - ”Flors desfullades” (1894): Col·lecció Rafael Ruiz Gallardón (Madrid). - ”Abans del bany” (1894): Al Museu de Montserrat (Barcelona). - ”Garrot vil” (1894): Al Museu Reina Sofia (Madrid). - ”Embarcament de les tropes” (1896): Col·lecció Particular (Barcelona). - ”Corpus: sortida de la processó de l’església de Santa Maria” (1896-1898): Al MNAC (Barcelona). - ”Ball de tarda” (1896): Col·lecció Cercle del Liceu (Barcelona). - ”Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem” (1897): Al MNAC (Barcelona). - ”Ramon Casas i Pere Romeu en un automòbil” (1900): Al MNAC (Barcelona). - ”Sífilis” (1900): Al MNAC (Barcelona). - ”Cigarrillos París” (1901): Al Museu Comarcal de la Garrotxa (Girona). 

- ”La càrrega” (1900-1903): Al Museu Comarcal de la Garrotxa (Girona). - ”La Sargantain” (1907): Col·lecció Cecle del Liceu (Barcelona).   

3.19.JOSEP MARIA TAMBURINI (1856-1932):   

- ”Hivern” (1881): A la Biblioteca Victor Balaguer de Vilanova i la Geltrú (Barcelona). - ”Ofèlia” (1894): ? - ”Harmonies del bosc” (1896): Al MNAC (Barcelona).   

3.20. JOAN BRULL (1863-1912):   

- ”Somni” (1898): ? - ”Crepuscle” (1911): Al MNAC (Barcelona).   

3.21. SEBASTIÀ JUNYENT (1865-1908):   

- ”Clorosi” (1899): Al MNAC (Barcelona). - “La promesa” (1899): Al MNAC (Barcelona).   

3.22. JOAN LLIMONA (1860-1923):   

- ”Lectura” (1891): Al MNAC (Barcelona). - ”Tornant del tros” (1896): Al MNAC (Barcelona). - ”Cúpula del cambril de la marededéu de Montserrat” (1896-1898): A l’Abadia de Montserrat (Barcelona). - ”Noia llegint” (1903): Al MNAC (Barcelona). - “La carta” (1905): Al MNAC (Barcelona).   

3.23.FRANCESC GIMENO (1858-1927):   

- ”Les parres” (1898): Al MNAC (Barcelona). - ”Retrat de la mare de l’artista” (1915): Al MNAC (Barcelona). - ”Autoretrat” (1917): Al MNAC (Barcelona).   

3.24.ISIDRE NONELL (1873-1911):   

- ”Cretina de Boí” (1896-1897): Al MNAC (Barcelona). - ”Pobres esperant la sopa” (1899): Al Museu de Montserrat (Barcelona). - ”Dolores” (1903): Al MNAC (Barcelona). - ”La Paloma” (1904): Al MNAC (Barcelona). - ”Amparo” (1904): Al MNAC (Barcelona). - ”Estudi” (1908): Al MNAC (Barcelona). - ”Assumpció” (1910): Al MNAC (Barcelona).   

 3.25.JOAQUIM MIR (1873-1940):   

- ”Sol i ombra” (1894): Al MNAC (Barcelona). - ”La catedral dels pobres” (1897): Al MNAC (Barcelona). - ”La cala encantada” (1901): Al MNAC (Barcelona). - ”Or i atzur” (1902): Al MNAC (Barcelona). - ”El roc de l’estany” (1903): Al MNAC (Barcelona). - ”Cel de trons” (1907): Al MNAC (Barcelona). - ”Poble escalonat” (1909): Al MNAC (Barcelona). 

LES PRIMERES CIVILITZACIONS GREGUES (3000-480 a.C.)

Xesco Ramos

Història de l’Art - Curs 2013-2014 -3er. trimestre

PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA:

1ª SESSIÓ: 7 d’Abril: Introducció al món de les civilitzacions de l’Egeu i l’Hèl·lade.

Día 14 i 21 d’Abril: Setmana Santa.

2ª SESSIÓ: 28 d’Abril: Concepte d’art clàssic. Historiografia grega: Johannes Winckelmann, Plini el Vell, Pausànies. Les excavacions i les descobertes: Heinrich Schliemann i Sir Arthur Evans. L’art minoic: cronologia.

3ª SESSIÓ: 5 de Maig: Art minoic: Palau de Cnossos, Sarcòfag d’Hagia Triada i les primeres ceràmiques gregues. Art micènic: arts del metall, Màscara d’Agamèmnon i fortificacions ciclòpies. Tresor d’Atreu i Palau de Nèstor.

4ª SESSIÓ: 12 de Maig: El període fosc. L’època geomètrica: ceràmica i escultura de petit format. L’art orientalitzant: la formació del temple grec o megaron. Els primers temples. L’escultura orientalitzant: els primers kouroi.

5ª SESSIÓ: 19 de Maig: La ceràmica orientalitzant: la pintura de “figures negres”. Introducció a l’art arcaic grec. El temple dòric i els seus elements. El temple jònic i els seus elements.

6ª SESSIÓ: 26 de Maig: Exemples de temples arcaics. Arquitectura i urbanisme grec al s.VI a.C. Escultura arcaica: kuroi, kore, efebus, el Moscòfor i el Cavaller Rampin.

7ª SESSIÓ: 2 de Juny: La decoració escultòrica en els temples arcaics: frontons, frisos, tríglifs i mètopes. La ceràmica arcaica de figures negres i vermelles.

Dia 9 de Juny: Segona Pàsqua.

8ª SESSIÓ: 16 de Juny: Introducció a l’art clàssic grec.

Dia 23 de Juny: Vigília de Sant Joan.

BIBLIOGRAFIA:

POLLITT, J.J., Arte y experiencia en la Grecia clásica, Ed. Xarait, Bilbao. 1984

ROBERTSON, D.S., Arquitectura griega y romana, Ed. Cátedra, Madrid, 1985

ROBERTSON, M., El arte griego, Ed. Alianza, Madrid, 1985

1.PERÍODE MINOIC (3000 – 1400 a.C.):

- “Palau de Cnossos” (2000-1400 a.C.): Illa de Creta (Grècia).

- “Frescos d’Akrotiri” (1700-1610 a.C.): Illa de Santorini (Grècia).

- “Sarcòfag d’Hàgia Triada” (1450-1400 a.C.): Museu Arqueològic d’Heraklion a Creta (Grècia).

- “Deessa de les serps” (1600-1500 a.C.): Museu Arqueològic d’Heraklion a Creta (Grècia).

2.PERÍODE MICÈNIC (1900 – 1200 a.C.):

- “Punyal damasquinat” (c.1500 a.C.): Museu Arqueològic Nacional d’Atenes (Grècia).

- “Vasos de Vàfio” (c.1500 a.C.): Museu Arqueològic Nacional d’Atenes (Grècia).

- “Màscara d’Agamèmnon” (1550-1500): Museu Arqueològic Nacional d’Atenes (Grècia).

- “Tomba d’Atreu” (s.XIII a.C.): Micenes (Grècia).

- “Ciutadella de Micenes” (1600-1100 a.C.): Micenes (Grècia).

- “Fortificació de Tirint” (1400-1200 a.C.): Tirint (Grècia).

- “Palau de Nèstor” (s.XIII a.C.): Pilos (Grècia).

3.PERÍODE FOSC (1200 – 1000 a.C.):

- “Àmfora protogeomètrica” (975-950 a.C.): British Museum de Londres (Anglaterra)

4.PERÍODE GEOMÈTRIC (1200 – 720 a.C.):

- “Vasos àtics” (c.740 a.C.): Museu d’Art Antic de Munic (Alemanya).

- “Cratera Dypilon” (760 a.C.): Museu Arqueològic Nacional d’Atenes (Grècia).

- “Centaure Lefkandi” (s.IX a.C.): Museu Arqueològic Nacional d’Atenes (Grècia).

- “Cavall de bronze” (750 a.C.): Museu Arqueològic d’Olímpia (Grècia).

- “Trípode de bronze” (s.VIII a.C.): Museu Arqueològic d’Olímpia (Grècia).

- “Apol·lo de Tebes” (700-675 a.C.): Museu de Belles Arts de Boston (EEUU).

5.PERÍODE ORIENTALITZANT (720 – 600 a.C.):

- “Temple d’Apol·lo a Thermos” (630-620 a.C.): Thermos (Grècia).

- “Temple d’Hera a Argos” (f.s.VII a.C.): Argos (Grècia).

- “Temple d’Hera a Olímpia” (s.VII a.C.): Olímpia (Grècia).

- “Griu d’un trípode” (650-625 a.C.): Museu Arqueològic d’Olímpia (Grècia).

- “Estàtua de Nicandre” (m.s.VII a.C.): ?.

- “Kouros de Delfos” (650-625 a.C.): Museu Arqueològic de Delfos (Grècia).

- “Dama d’Auxerre” (m.s.VII a.C.): Museu del Louvre de París (França).

- “Kouros de Sunion” (610-590 a.C.): Museu Arqueològic Nacional d’Atenes (Grècia).

- “Cleobis i Bitó” (c.600-580 a.C.): Museu Arqueològic de Delfos (Grècia).

- “Aríbal protocorinti” (p.s.VII a.C.): ?

- “Àmfora protoàtica” (c.675 a.C.): Museu del Louvre de París (França).

- “Àmfora àtica” (c.650 a.C.): Museu Arqueològic d’Eleusis (Grècia).

- “Olpe corinti” (c.640 a.C.): Museu del Louvre de París (França).

- “Olpe Chigi” (c.640.630 a.C.): Museu Nacional de Vila Giulia de Roma (Itàlia)

6.PERÍODE ARCAIC (600 – 480 a.C.):

- “Temple d’Hera a Paestum” (m.s.VI a.C.): Paestum (Itàlia).

- “Temple d’Atenea a Paestum” (510 a.C.): Paestum (Itàlia).

- “Temple d’Artemisa a Èfes” (550 a.C.): Èfes (Grècia).

- “Santuari de Delfos” (ss.VIII-I a.C.): Delfos (Grècia).

- “Hera de Samos” (570-560 a.C.): Museu del Louvre de París (França).

- “Kouros de Krisos” (540-510 a.C.): Museu Arqueològic Nacional d’Atenes (Grècia).

- “Kouros de Tenea” (575-550 a.C.): Gliptoteca de Munic (Alemanya).

- “Moscòfor” (570-560 a.C.): Museu de l’Acròpolis d’Atenes (Grècia).

- “Kouros de Munic” (c.540 a.C.): Gliptoteca de Munic (Alemanya).

- “Cavaller Rampin” (550-540 a.C.): Museu de l’Acròpolis d’Atenes (Grècia) / Museu del Louvre de París (França).

- “Kouros d’Aristodikos” (c.500 a.C.): Museu Arqueològic Nacional d’Atenes (Grècia).

- “Efebus ros” (490-480 a.C.): Museu de l’Acròpolis d’Atenes (Grècia).

- “Efebus de Critios” (480 a.C.): Museu de l’Acròpolis d’Atenes (Grècia).

- “Kore del peple nº 679” (c.530 a.C.): Museu de l’Acròpolis d’Atenes (Grècia).

- “Kore d’Euthidicos nº 609” (490-480 a.C.): Museu de l’Acròpolis d’Atenes (Grècia).

- “Frontó del Temple d’Artemisa a Corfú” (p.s.VI a.C.): Museu Arqueològic de Corfú (Grècia).

- “Mètopes del Temple “C” de Selinunt” (m.s.VI a.C.): Museu Arqueològic de Palerm (Itàlia).

- “Frontó del temple arcaic de l’Acròpolis d’Atenes” (560-550 a.C.): Museu de l’Acròpolis d’Atenes (Grècia).

- “Frontó i frisos del Tresor de Sifnos del santuari de Delfos” (c.525 a.C.): Museu Arqueològic de Delfos (Grècia).

- “Frontons est i oest del Temple d’Afaia a Egina” (490-480 a.C.): A la Gliptoteca de Munic (Alemanya).

- “Pínax de la Cova de Pitsa” (p.s.VI a.C.): Museu Arqueològic Nacional d’Atenes (Grècia).

- “Àmfora funerària d’Atenes” (625-610 a.C.) del PINTOR DE NESSOS: Museu Arqueològic Nacional d’Atenes (Grècia).

- “Vas François” (c.570 a.C.) de CLÍTIES: Museu Arqueològic de Florència (Itàlia).

- “Cratera de Vix” (530-520 a.C.): Museu Arqueològic de Chatîllon-sur-Seine (França).

- “Fragment d’un cántaros” (c.560-550 a.C.) de NEARCOS: Museu Arqueològic Nacional d’Atenes (Grècia).

- “Àmfora àtica” (c.530-520 a.C.) d’EXÈQUIES: British Museum de Londres (Anglaterra).

- “Àmfora de Vulci” (c.540 a.C.) d’EXÈQUIES: Als Museus Vaticans (Vaticà).

- “Àmfora àtica” (p.s.VI a.C.) del PINTOR S’AMASSIS: Museu Würzburg (Alemanya).

- “Àmfora àtica” (c.520 a.C.) d’ANDÒCIDES: Museu d’Art Antic de Munic (Alemanya).

- “Cratera-calze” (c.515 a.C.) d’EUFRONI: Museu del Louvre de Paris (França).

- “Àmfora àtica” (c.510-500 a.C.) d’EUTÍMIDES: Museu d’Art Antic de Munic (Alemanya).

- “Àmfora àtica” (c.500-490 a.C.) del PINTOR DE CLEOFRADES: Museu d’Art Antic de Munic (Alemanya).

SESSIONS TEÒRIQUES:

1ª SESSIÓ: 13 de Gener: Presentació del taller. Pintura realista: Pere Borrell del Caso i Ramon Martí Alsina. Marià Fortuny i l’orientalisme. Pintura anecdotista: Francesc Masriera. L’Escola d’Olot i el paisatge: Joaquim Vayreda i Modest Urgell. L’Escola “luminista” de Sitges i les marines.

2ª SESSIÓ: 20 de Gener: La importància de la Sala Parés. Pintura impressionista vs pintura modernista I: Santiago Rusiñol: sinèrgies entre Barcelona i París. El Cau Ferrat. Les festes modernistes de Sitges.

3ª SESSIÓ: 27 de Gener: Pintura impressionista vs pintura modernista II: Ramon Casas. Els 4 Gats. La pintura social. El cartellisme. La representació de la dona.

4ª SESSIÓ: 3 de Febrer: Altres pintors modernistes: Eliseu Meifrèn. La pintura simbòlica i mística: Josep Maria Tamburini i Joan Llimona. La segona generació de la pintura modernista i el camí cap a les avantguardes: “La Colla del Safrà”, “El Rovell de l’Ou” i “Els Negres”. Isidre Nonell i Joaquim Mir.

5ª SESSIÓ: 10 de Febrer: Escultura realista i vuitcentisme: els germans Vallmitjana i Rossend Nobas. La nova generació realista: l’academicisme a Madrid i a Roma. Manuel Fuxà. El Monument a Colom.

6ª SESSIÓ: 17 de Febrer: Escultura modernista i simbolista: Enric Clarasó, Eusebi Arnau, Miquel Blay i Josep Llimona. L’emmirallament de París. El Cercle Artístic de Sant Lluc.

7ª SESSIÓ: 24 de Febrer: Escultura postmodernista: Carles Mani i Emili Fontbona. L’època dels metalls de Pau Gargallo: modernitat avantguardista i tradició noucentista.

8ª SESSIÓ: 3 de Març: Arquitectura eclèctica i historicista privada i religiosa: Joan Martorell i Josep Vilaseca. L’”arquitecte-marquès”: Enric Sagnier, el camí segur cap al modernisme.

9ª SESSIÓ: 10 de Març: Arquitectura del ferro i del vidre: els mercats. Els arquitectes premodernistes. Lluís Domènech i Montaner: en busca d’una arquitectura nacional. L’inici de les arts aplicades a l’arquitectura.

10ª SESSIÓ: 17 de Març: Antoni Gaudí: l’arquitectura orgànica. L’època daurada del modernisme. El triomf de les arts decoratives: mobiliari, forja, vitralleria.

11ª SESSIÓ: 24 de Març: El modernisme “medievalitzat” de Josep Puig i Cadafalch. Els vincles amb el gòtic nòrdic

.

12ª SESSIÓ: 31 de Març: L’arquitectura de les “segones ciutats”: Lluís Muncunill i Josep Maria Jujol. Els seguidors de Gaudí. Les “catedrals del vi”: Cèsar Martinell.

SESSIÓ PRÀCTICA:

12+1ª SESSIÓ DESLOCALITZADA: 22 de Març: Sortida per conèixer els edificis eclèctics i premodernistes vinculats a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888: Arc de Triomf, Palau de Justícia, el “Castell dels Tres Dragons”, el Parc de la Ciutadella. Història de la mostra, les obres desaparegudes i el primer japonisme.