divendres, 16 de novembre de 2012

GRAVAT



Professora de gravat: Puri Martín Rivera
El gravat és una disciplina artística que ens ofereix moltes possibilitats segons les diferents tècniques.

Gravar vol dir dibuixar amb incisions alguna cosa sobre una superfície. Per això de l’acte de gravar es desprèn la idea d’empremta que deixarà aquesta matriu incidida (fusta, metall...) sobre un altre superfície tantes vagades com vulguem.




Conceptes indispensables en gravat.

Hi ha alguns conceptes que són indispensables en el món del gravat els quals hem de tenir molt clars. Alguns d’aquests conceptes són:

Gravat. És el procés pel qual vam crear una imatge mitjançant incisions produïdes per diferents eines o mitjans en un suport que ho permeti, fins construir una matriu apta per al seu posterior reproducció múltiple.

Matriu: Es tracta d’un material sobre el qual hem gravat i que podem procedir a estampar un determinat nombre de vegades (reproducció).


Estampa: Es la imatge obtinguda del transvasament de la matriu al paper a través de la tinta i per mitjà d’algun dels múltiples sistemes d’impressió.




L'objectiu del taller de gravat, és experimentar durant tot un curs, l'aprenentatge de les diverses possibilitats del gravat, de les seves tècniques diverses, de les eines, els materials... l'estampació i elaboració de les diferents matrius: gravat sobre linòleum, planxes de metacrilat, coure, zenc, tàblex, cartó, etc.

Tècniques de gravat en relleu
Les línies que formen el dibuix o la imatge, corresponen a les zones que en la matriu no han estat rebaixades i han restat en relleu. Les principals són la xilografia i la linografia.

- El gofrat. Tècnica directa. 
El gofrat és un procés que consisteix a produir un relleu en el paper per l’efecte de la pressió. 
És molt comú estampar sense tinta sobre paper blanc i la seva finalitat és construir la imatge amb la incidència de la llum en els relleus produïts.
La matriu juntament amb el paper és l’element protagonista del resultat final.



- El linòleum. Tècnica directa.
És un material industrial utilitzat per el gravat en relleu com a alternativa a la fusta, compost per una barreja de suro, oli de llinosa, gomes, resina i matèries colorants sostingudes sobre una base de tela de jute.
Després de dibuixar sobre la planxa, eliminem amb una gúbia les parts de la superfície de la planxa no debuixades. Tot el que s'ha buidat amb les gúbies quedatà blanc. El fons de la imatge o part restant de linòleum que queda en relleu, tindrà color en l'estampació.



- La linografia. El mètode Picasso o de la planxa perduda.
Ens permet realitzar amb una sola planxa de linòleum, una imatge o estampa de diversos colors.



Gravat calcogràfic
Consisteix en tota una sèrie de tècniques que permeten estampar una imatge feta mitjançant una incisió sobre una planxa metàlica.
El gravat calcogràfic el podem dividir en dos grans apartats: tècniques directes i tècniques indirectes.

- Punta seca. 
Tècnica calcogràfica directa.
S'incideix directament damunt la superfície de la planxa amb un utensili metàl.lic.
L’expressió punta seca descriu la tècnica de ratllar o fregar directament la superfície d’una planxa de metall (coure, zinc, alumini) o de plàstic (acrílic, CD...) amb una punta afilada d’acer 
Segons el grau de pressió que fem, influirà en la intensitat i el gruix de la línia estampada.
- L’aiguafort. És un procediment indirecte.
És la tècnica per excel.lència del gravat.
Consisteix a recobrir una planxa polida, generalment de coure, amb un vernís de dibuix impermeable a l’acció dels àcids, sobre el qual es dibuixa amb una punta metàl·lica sobre el vernís, assegurant-se que aquesta punta toca la superfície del metall sense força.
La punta només ha de travessar el vernís, deixant al descobert el metall.
El Vernís impedeix que l’àcid toqui la planxa en els llocs on no hi ha dibuix.


-  L’aiguatinta. És un procediment indirecte. 
L'aiguatinta és una tècnica de baix relleu, es grava una textura irregular que permet crear àrees de tonalitats pures i/o degradades. 
L’àcid corroeix superfícies senceres i no línies.
- L’aiguatinta al sucre. Tècnica indirecta.
Aquesta  tècnica es troba relacionada amb la tècnica de l’Aiguatinta i igual que aquesta,  permet aconseguir efectes tonals. Aquesta tècnica ens permet dibuixar sobre la planxa directament amb pinzell o similar. S’utilitza sobretot en els casos en què es desitja obtenir l’efecte de pinzellada.
- Vernís tou. Tècnica indirecta.
La tècnica del Vernís tou és una derivació del Gravat a l’aiguafort.
La denominació d’aquesta tècnica prové del tipus de vernís utilitzat per protegir la planxa. Es tracta d’un vernís humit i gras, que s’aplica amb un corró o pinzell per tota la superfície. Es viscós i delicat al tacte.
El vernís tou permet transferir imatges i textures riques en detalls de diversos materials per pressió a la seva superfície sobre el coure.
També és utilitzat per a imitar el traç i textura d'un dibuix a llapis.

- Tècniques additives. Tècnica directa.






- L'entintatge, el paper i l'estampació.

Estudis amb dues, tres o quatre planxes per gravat.




El tema proposat en aquest curs 2013 és treballar l'ex-libris.
                                                                                                                                                                           
Un ex-libris és una marca de propietat que normalment consisteix en una estampa, etiqueta o segell que sol col·locar en el revers de la coberta o tapa d'un llibre, i que conté el nom del propietari de l'exemplar o de la biblioteca propietària. El nom del posseïdor va precedit usualment de l'expressió llatina ex-libris (o també freqüentment ex Biblioteca, o e-libris), encara que podem trobar variants (p. ex. "Sóc de ..." o similars).
  
En una planxa de linòleum hem començat a treballar l'ex-libris. 

La finalitat és estampar sense tinta sobre paper blanc.
               
Cal sempre fer els registres per col·locar bé el paper a sobre la matriu. El registre es fa amb un marc de paper amb referències d’on es col·loca la matriu i el paper.










Depositem la tinta sobre un vidre, la pastem una mica i l’escampem amb un roleu  fins que la matriu quedi cobert de tinta.










                                                                                     La imatge de la planxa es transfereix a un paper mitjançant un premsat,







Podent-se repetir el procés per obtenir noves estampes del mateix dibuix.

                   






Un cop feta l’estampació hem de deixar que la tinta assequi sobre unes reixetes en posició horitzontal. Sobre aquestes reixetes les làmines s’assecaran del tot. 









Hem començat a preparar les planxes de coure.
Protegim les planxes amb vernís.
El Vernís impedeix que l’àcid toqui la planxa en els llocs on no hi ha dibuix.
Un cop treballat l'ex-libris treballem el tema lliure.















Apliquem resina de colofònia manualment i la fixem amb l’escalfor d’una flama.




1 comentari:

  1. Hola...és molt interessant aquest taller. M'agradaria poder posar-me en contacte amb vosaltres. Merci

    ResponSuprimeix